Dilluns

Harari és l’intel·lectual més llegit del segle XXI, i Sapiens el llibre que va llençar-lo a la fama. Amb la seva nova publicació, Imparables, aposta per apropar la història de l’ésser humà al públic infantil i juvenil amb l’ajuda de l’il·lustrador barceloní Ricard Zaplana. 

L’objectiu de la seva feina sempre ha estat el mateix: mostrar la història i explicar-la per així entendre el món que ens rodeja i trobar una resposta a les preguntes que ens fem. Sense l’estudi de la història ens manca el discerniment necessari per determinar quines idees, narratives i ideologies són dignes de preservar i quines no ho són.

Amb Imparables, vol que els nens i nenes es facin preguntes que qüestionin les narratives que dominen la societat actual. Harari destaca: “Aprender historia es uno de los antivirus mentales más potentes que conozco. Por eso es una de las disciplinas más peligrosas del mundo”, subratllant que és una eina essencial per qüestionar i analitzar de manera crítica el món que ens envolta.

En l’entrevista, Harari parla de les xarxes socials i no les demonitza; de fet, defensa que són una eina que ens ha fet passar de ser consumidors actius a productors, cosa que potencia la creativitat i el debat. Tot i així, reconeix que tenen inconvenients, ja que creen una lluita constant de contingut per captar la nostra atenció.

Remarca que és responsabilitat nostra ensenyar als nens i nenes a fer servir les xarxes de manera responsable, cosa que genera un problema perquè les persones adultes tampoc sabem com fer-les servir. Harari explica que, històricament, s’havia respectat l’autoritat de vells i adults perquè sabien cap on ens dirigíem i tenien certa perspectiva, però actualment ja no és així, ja que vivim en un món de canvis constants i molt accelerats al que ells mateixos també s’han d’adaptar. Harari destaca que el més important, a partir d’ara, és potenciar la flexibilitat mental; serà més important la nostra capacitat d’adaptació que els coneixements tècnics que tinguem.

Una altra línia molt rellevant del seu discurs és la perspectiva de la lluita feminista, que descriu com una de les revolucions més exitoses i positives de la història que no ha necessitat violència i que ha aconseguit més canvis que qualsevol altra revolució. Defensa que és una lluita que ha d’actuar profundament en la transformació de la societat i que ja ho està fent, amb l’eliminació – lenta i progressiva- del patriarcat.